Els Jocs Special Olympics 2018 han acabat. La última jornada, diumenge 7 d’octubre, ha estat marcada per l’acte de cloenda i per l’entrega de les últimes medalles en cadascuna de les 14 disciplines esportives que ha acollit l’onzena edició dels Jocs. Un dels trets més significatius d’aquesta competició és que els 1.500 esportistes s’enduran a casa, com a mínim, una medalla.

Un altre dels trets significatius d’aquests Jocs és que, si bé el que passa sobre el terreny de joc és important, el que succeeix fora les pistes, els camps i les piscines és encara més intens.

Un dels principals objectius d’aquesta competició és la sensibilització de la societat, l’acceptació de les diferències i la naturalització de la discapacitat intel·lectual. A l’organització dels Jocs Special Olympics no els agrada fer servir la paraula “normalitzar” perquè, com diu el president d’Special Olympics Catalunya, Sergi Grimau: “Què és ser normal? La normalitat és relativa. La normalitat que a mi m’ha ensenyat Special Olympics és no tenir prejudicis per aquells que no són com jo, és celebrar fins i tot les derrotes, és respectar les normes i trencar-les quan cal, normal és ser feliç amb el que ens ha donat la vida”.

Una vintena de delegacions de 15 països diferents

La Seu d’Urgell i Andorra la Vella, les dues seus dels Special Olympics 2018, han sigut testimoni d’aquesta “normalitat” que defensava Sergi Grimau en el seu discurs. Durant aquests 4 dies els carrers de les ciutats han estat tenyits pels colors dels equipatges de les més d’una vintena de delegacions dels 15 països diferents que han participat en l’esdeveniment. Els esportistes han deixat una petjada immensa precisament perquè han estat el centre d’atenció: han ocupat l’actualitat de la premsa, han solidaritzat personalitats públiques, s’han desplaçat amunt i avall creuant la frontera amb autocars i han tallat carrers de tota Catalunya durant el recorregut de la torxa dels Special Olympics.

Una de les eines que ha ajudat a apropar l’esdeveniment als ciutadans ha estat el Village, unes instal·lacions que s’han muntat a les dues seus per oferir espectacles, actuacions, festes, tallers i activitats i per compartir moments amb els esportistes.

Un esdeveniment transversal

Un dels punts forts dels Special Olympics és la transversalitat de l’esdeveniment. Els Jocs han aconseguit unir entitats, clubs, empreses, administracions i voluntaris sota un mateix objectiu: la inclusió social. Per exemple, la Fundació Naturgy i Nedgia, a banda de patrocinar la torxa dels Special Olympics, va instal·lar al Village de la Seu un gran camió amb jocs pels més petits. De la mateixa manera, al Village d’Andorra la Vella, la fundació del Barça també va organitzar un torneig on van participar esportistes i criatures.

S’apaga la flama olípimpica

Però diumenge 7 d’octubre tot això ha acabat. Al migdia, la flama dels Jocs Special s’ha apagat i no tornarà a cremar fins d’aquí quatre anys. “No obstant això, la flama continuarà cremant dins de cada persona que hagi viscut els Jocs”. Davant un Camp de Futbol Municipal de la Seu d’Urgell ple de gom a gom, la presidenta de la Federació Acell, Marina Gómez i els presidents d’Special Olympics Catalunya i Andorra, Sergi Grimau i Àlex Terés, han posat el focus en les petites històries que cadascú ha viscut durant aquests jocs i han animat tothom a explicar i difondre l’experiència i la petjada dels Special Olympics 2018.

L’acte de cloenda, el qual ha comptat amb la presència del Secretari d’Estat d’Esport del Govern d’Andorra, Jordi Beal, i la Delegada del govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, s’ha tancat amb una gran abraçada col·lectiva mentre es plegava la bandera i s’apagava el foc. “Ara toca descansar, però a partir de demà ja començarem a treballar en els pròxims Jocs”.